Bon dia.

Voldria començar per agrair humilment el suport de les persones que ens han votat. Que quede constància en l’acta de la sessió. També el meu compromís de no fallar-los i de portar avant tot allò que hem dit que faríem.

Sóc conscient del treball que ens espera, agraït per la confiança que han dipositat en mi, coneixedor dels sacrificis que haurem de fer davant la situació de crisi social i econòmica que vivim.

Sóc conscient de l’absència de majories i de la necessitat d’establir un diàleg responsable per fer avançar el nostre poble, de fer-lo progressar.

Sóc conscient de moltes coses i per això, vull anunciar el nostre compromís responsable per la governabilitat.

Una situació nova en la política de Quart que demana noves visions i que penalitzarà a qui gaste vells esquemes i no estiga obert al diàleg.

Done gràcies també a les persones que han dedicat part de la seua vida al treball de regidors o regidores i ho han fet des de la honestedat i la voluntat de servir al seu poble i a les persones. Jo n’he estat beneficiari i vull donar gràcies.

Ací s’ha governat durant la prosperitat.  I s’han fet grans coses. Però d’aquella prosperitat ens han quedat deutes que ara fan que no es puga ajudar als parats, als necessitats, al que estan patint la crisi de veritat. Per tant, haurem de fer una reflexió compartida sobre allò que hem fer malament per a no repetir-ho.

És ben sabut que estem enmig d’una crisi. La nostra economia s’ha afeblit enormement, com a conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d’alguns, però també per la nostra incapacitat col·lectiva de prendre decisions difícils i preparar-nos per a una nova era. Les famílies han perdut les seues cases; s’han eliminat llocs de treball, s’han tancat empreses.

La nostra sanitat és molt precària i posada en dubte pels economistes, els mateixos que ens han portat a la crisi; les nostres escoles tenen massa problemes i la societat cada dia demana nous serveis.

Estos són indicadors d’una crisi, subjectes a dades i estadístiques.

Menys fàcil de mesurar però no menys profunda és la destrucció de la confiança.

Els problemes que ens esperen són reals. Són greus i són nombrosos. No serà fàcil resoldre’ls, ni podrà fer-se en poc temps.

Totes i tots els que estem ací tenim el propòsit comú d’ajudar a la gent que patix. Com a mínim això espere i propose.

Els dogmes gastats no valen en esta situació. Alguns, durant estos dies, han vogut citar el dogma per dir allò que havíem de votar ací. Però els dogmes no donen llocs de treball, només que servixen als oportunistes.

Ací venim a treballar per  les persones, no per a una secta o una religió. Tenim ideologia: som progressites, valencianistes i ecologistes. Però posarem el nostre pensament al servici de les persones, no les persones al servici dels interessos partidistes o personals.

Perquè tots som iguals, tots som lliures, i tots mereixem una oportunitat per trobar tota la felicitat que ens siga possible.

El camí que ens ha portat ací, al meu grup,  no ha estat fàcil.

No ha sigut mai un camí per a covards, per als quals prefereixen l’oci al treball, o no busquen més que els plaers de la riquesa i la fama.

Este és el viatge que hui continuem, el viatge a Itaca

Les nostres ments no són menys imaginatives ni  menys necessaris que la setmana passada, el mes passat ni l’any passat. La nostra capacitat no ha disminuït. Per això, escoltarem a la gent de les places i dels carrers, als que estan fora com ho hem estat nosaltres per dir-los que som els de sempre.

Els nostres reptes poden ser nous. Els instruments amb els quals els afrontem poden ser nous. Però els valors dels quals depèn el nostre èxit -l’esforç i l’honradesa, el valor i el joc net, la tolerància – són vells. Són coses reals.

Han sigut el callat motor del progrés al llarg de la història. Per açò, la societat necessita tornar a estes veritats. El que se’ns exigeix ara és una nova era de responsabilitat, un reconeixement,  que tenim obligacions amb nosaltres mateixos, el nostre país i el món; unes obligacions que no acceptem obligats sinó que assumim a gust, amb la ferma convicció que no existeix res tan satisfactori com el lliurament total a una tasca difícil.

No ho faig més llarg.

Vos desitge una bona legislatura als companys de corporació i vos cride a treballar des del consens per fer un poble més just, més solidari i amb més futur que mai.

Moltes gràcies per escoltar-me.