Amb el canvi de noms de carrers per les senyes franquistes, d’acord amb la Llei de Memòria Històrica, s’hauran de canviar el nom de 8 carrers al nostre poble. A mi personalment, hi ha uns quants noms que, d’una manera o d’altra, m’ha cridat l’atenció. Per això, amb tot el respecte, vull dir la meua també: “La tia Salvaoreta”, “Les Tretze Roses”, “Les Dones de Quart” i “La Princesa Carmesina”; aquestes propostes de nom no són meues en absolut, han nascut d’Empar Doménech, Pedro Gascón i Cento Sancho.
La primera, “La tia Salvaoreta”, per ser una dona emblemàtica per la qual han passat moltes generacions parides i viscudes a les nostres arrels de xiquetes i xiquets i que com la Tia Salvaoreta, cadira en mà, representen moltes dones que com ella a molts pobles han fet de l’escoleta un mínim aprenentatge. Iniciativa d’Empar Doménech.
La segona, “Les Tretze Roses”, sí o sí, sense cap comentari, és la lluita per la democràcia, els valors humans i la llibertat: <<Que mi nombre no se borre de la historia>>. No el podem esborrar de cap de les maneres, és i serà la simbologia d’un nom que representa i representarà el nom de totes i de tots per sempre.
La tercera, “Les Dones de Quart”, no sols representen les dones capdavanteres del nostre poble, no, en absolut. Són i seran les dones de tots els indrets, les silenciades i no silenciades, que han fet que tot açò, no sols siga possible, sinó que, a més a més, siga una realitat. Iniciativa de Pedro Gascón.
I la quarta, “La princesa Carmesina”, estimada de Tirant Lo Blanc, novel·la cavalleresca escrita per Joanot Martorell, on Cervantes va dir que era el millor llibre del món. Encara que personalment llevaria el nom de “princesa” i posaria tan sols, “Carrer de Carmesina”. Iniciativa de Cento Sancho.
Això no fa que per arribar als 8 noms que hi cal posar, no hi haja d’altres que no m’agraden, però aquestos quatre hi són tot un plaer.
Onofre Espinós Armero