(Informe realitzat per a la Comissió Municipal de Memòria Històrica de Quart de Poblet a sol•licitud del grup Compromís)
La Llei de Memòria Històrica de 2007, que està a la base de les actuacions de la comissió, té per objectius:
1. Ampliar drets en favor dels que patiren persecucions o violència a la Guerra Civil i la Dictadura i eliminar elements de divisió entre els ciutadans, tot per fomentar la cohesió al voltant dels principis, valors i llibertats constitucionals.
2. El foment dels valors i principis democràtics com a política pública, tot facilitant el coneixement del període de la Guerra Civil i la Dictadura.
3. L’article 15 de la llei encarrega a les administracions públiques prendre mesures per a la retirada de mencions commemoratives d’exaltació, personal o col•lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura.
Dins d’eixe context es proposa la creació d’esta comissió, centrada en: “… la revisió dels noms de carrers, símbols, edificis públics o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col•lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura.”
Cal dir que la revisió dels nom dels carrers no és una tasca expressament citada a la llei de 2007, encara que es pot considerar inclosa en el sentit que l’ús del nom d’una persona o idea per titular un carrer suposa un reconeixement públic a eixa persona o els valors que es representen.
Al respecte, caldria fer una sèrie de grups dins el llistat de noms de carrers del poble:
1r GRUP. Nom de persones directament relacionades amb l’exèrcit nacional de la Guerra Civil i l’administració franquista i que no guarden cap relació amb Quart de Poblet i que, per tant, la seua única justificació és el seu reconeixement públic com a representant dels valors de la Dictadura, i per als qual demane, ja a estes altures històriques, la desaparició dels noms als nostres carrers:
Antonio Iturmendi.
Antonio Mollé.
Conde Rodezno.
Esteban Bilbao.
General Lobo Montero.
General Orgaz.
Obispo Pildain.
Sargento Provisional.
Al meu parèixer, dos noms necessiten una especial menció per la seua relació amb el poble: el Baró de Càrcer i el Marqués del Túria. Els dos exalcaldes de València a la Dictadura. El primer per la influència que va tindre al poble a través del grup carlista que dominava la vida política a Quart, al qual va donar suport en projectes com el de clavegueram públic i que el va fer merèixer d’anomenar un dels principals carrers del poble. El Marqués del Túria utilitzà la seua influència política per afavorir la creació de la fàbrica de Refracta, (una jugada politicoempresarial comuna en l’època i similar a la que va fer Fraga amb la fàbrica de cervesa anys després i que també li valgué el nom d’un carrer). En la meua opinió, esta relació “tangencial” i d’interès no hauria de ser obstacle perquè els seus noms deixen d’estar presents als carrers de Quart.
Des de la meua perspectiva, fins ací arriba el compliment estricte de la Llei de Memòria Històrica: la desaparició d’homenatges a persones que podien constituir una afronta a les víctimes de la Guerra i la Dictadura. Ara bé, podríem considerar una altra perspectiva més ampla que arreplegue carrers amb noms de persones que representen valors en relació a l’univers ideològic del Franquisme i que la Dictadura va exaltar i potenciar com a referents.
2n GRUP. Persones no relacionades al poble que representen l’univers ideològic de la Dictadura. Es refereix a figures històriques anteriors a la Guerra Civil però que s’utilitzaren per a “fer pedagogia” dels valors i principis del Règim”. Curiosament, la reforma dels carrers de 1979-80, s’endugué per endavant els elements més significatius i només quedaren els, podríem dir, de segona categoria, centrats en els mites de l’univers carlista, i que caldrien fer desaparèixer del llistat de noms de carrers:
-General Cucala Y Mir.
-General Zumlacárregui.
-Vazquez Mella.
3r GRUP. Víctimes ‘nacionals’ (amb tot l’incorrecte d’aquest adjectiu) de la Guerra Civil, vinculades al poble. Particularment em refereix a J. Bta. Valldecabres, Crescencio Rodilla y Gerardo Paadín. L’exaltació dels màrtirs de la Guerra va fer que estos personatges tingueren carrer a llocs destacats del poble, tot coincidint amb el lloc on vivien: l’antiga plaça Major, el carrer de Bonaire i el carrer de Baix. No es pot menysprear que són tres personatges importants en la seua trajectòria i amb la seua vinculació al poble. J.B. Valledecabres ha sigut, fins hui en dia, el polític amb més projecció nacional del nostre poble; Crescencio Rodilla va ser un dels mestres més actius i avançats de la seua època i Gerardo Paadín militar retirat, fotògraf i propietari de Villahermosa. La comissió ha de valorar la possibilitat de “traslladar” els noms d’eixos carrers per recuperar la toponímia antiga o, almenys fer coexistir els dos noms, el toponímic i el de la persona, al mateix carrer.
4t GRUP. Figures locals del franquisme. Dins este grup inclouríem personatges relacionats amb Quart, anomenats als carrers per la seua vinculació a l’administració franquista o al que podíem anomenar univers nacionalcatolicisme
-Padre Jesús Fernández.
-Adolfo Giménez del Rio y Tasso.
-Filomena Valldecabres.
-José Mestre Descals.
5é GRUP. Desconeguts. Són persones de les que no tinc informació i que possiblement puguen ser figures locals rellevants (metges ) o de la comarca.
Marques de Solferit (possiblement carlista).
General García Oltra.
General Francisco Cerdà.
Ernesto García Raga.
Manuel Vilar.
Miguel David.
Fernando Galiana.
Respecte als nous noms, només he de dir que l’ús del nom del carrer per fer propaganda o pedagogia ideològica és relativament recent. A Quart de Poblet, pràcticament fins a finals de s. XIX, els noms dels carrer hi eren el resultat de l’evolució històrica de la vida social del poble: la majoria d’ells n’estan centrats en elements geogràfics (Carrer de Baix, Baixada al Riu); element “d’ús” (Camí de València, Carrer de la Pilota); l’existència d’edificis socialment importants (Carrer del Molí, Carrer del Forn) o de les famílies que habitaven les seues cases (Carrer Pedreguer, Carrer dels Monzons…). Menció a banda mereix el nom de Plaça Major relacionat amb el lloc on resideix el poder municipal, la Universitat i, desprès, l’Ajuntament.
No vodria acabar sense afegir una qüestió que em sembla escandalosa: si bé potser no siga competència municipal els noms dels centres educatius, podem entendre “justificat” el nom del centre Villar Palasí, el qual té la figura del ministre valencià tardofranquista de renovador dels sistema educatiu. Però, cal fer una recomanació urgent pel canvi del nom del Col•legi Ramón Laporta. A banda de cap altra consideració, el nom d’este personatge com a titular d’un centre s’enfronta directament amb la Llei de Memòria Històrica en què té d’exaltació d’una figura repressora de la Guerra Civil i del franquisme. I al sentit comú.
Cento Sancho Pastor