Fa més de 20 anys que em dedique a la docència d’alumnat i professorat i sé que hi ha coses més importants, com per exemple arribar a la fi de mes o millor dit, com començar el dia…
Però també pense que la cultura és l’engranatge de la nostra societat i la peça fonamental del procés no és cap altra que l’”educació”, de la qual depén el futur de les nostres filles i fills. Hi ha pilars que són el sosteniment del nostre esdevenir i no poden ser modificats arbitràriament cada quatre anys governe qui governe. Encara hi dubtem què farem l’any vinent amb l’aplicació de la LOMQE al nostre sistema educatiu i desitgem al més aviat possible la seua derogació.
Siga com siga, les maneres i les formes d’acostar al poble la cultura són diverses i de vegades criticables, perquè es valoren primer els interessos partidistes que l’exigència de la mateixa realitat. A Manises, s’hi planteja la possibilitat d’obrir la Biblioteca fins i tot els diumenges; a Quart, no sols ens hi ha costat l’esforç de poder-la obrir dissabte de matí, sinó que encara estem en el procés perquè s’habilite una Sala d’Estudi no sols fins a les tres de la matinada, sinó les 24 h del dia en períodes d’exàmens, com a València i a moltes altres poblacions veïnes. L’alumnat està en la recta final del curs i, a més, tenim el selectiu el 7, 8 i 9 de juny i el 5, 6 i 7 de juliol, sense oblidar-nos dels universitaris que estan en les proves finals per tancar-lo. I dic jo, tant costa fer les coses ben fetes amb un mínim pressupost i que els nostres fills i filles no s’hagen de desplaçar a altres llocs per poder estudiar. Pense que els usos públics són de tots nosaltres i elles i ells ho demanen, però no ho demanen gratuïtament, sinó per una senzilla raó: “perquè ho necessiten”.
Obriu les portes, com Torrent, com Mislata, com Manises…, deixeu les excuses banals i que siga una realitat l’educació dels nostres fills i filles.