La “Pilota Valenciana” va molt més enllà de la vessant esportiva, és l’eix vertebrador del nostre poble, la imatge viva dels nostres avantpassats: identitat i cultura, pilota i llengua, són simbologies que ens ha fet ser com són i, al cap i a la fi, són part del nostre patrimoni que de cap de les maneres podem arraconar.
Des de Compromís, el fet de revalidar la presència al Parlament i formar part del Govern Valencià, sense oblidar l’acord pres perquè hi haja un responsable amb dedicació exclusiva en la DGE, fa que s’òbriga un munt de possibilitats per poder recuperar-la com cal. Tot i que som coneixedors de la complicada situació a tots els àmbits que travessa el món de la pilota: jugadors, trinqueters, la Federació de Pilota Valenciana, aficionats, etc.; la mancança d’un programa sense “recursos econòmics” per garantir la viabilitat i sostenibilitat en són una evidència clara i objectiva de la situació actual.
Les deficiències infraestructurals en construccions esportives municipals o fins i tot en centres educatius per practicar el joc de la pilota palesen al llarg de tot el País. Una prova d’això són els frontons Municipals de Quart de Poblet. Al primer frontó, que per cert és l’únic que té les mides reglamentàries, hi ha un gran forat al centre de la paret que el fa pràcticament inservible i amb una il·luminació deficient amb tres focus que pengen d’una torre de ferro al costat de la contracanxa i que els mateixos jugadors han revestit amb una lona de tatami treta d’un contenidor per no deixar-se el cap en qualsevol moment. Deplorable són de per si les instal·lacions, els cent un dàlmates tindrien més eixida que tots els trossos de pintura que falten a tot arreu i els dies de pluja, sense el cobriment, hi ha tants bassals d’aigua que els xiquets més que jugar a la pilota juguen amb vaixells que fabriquen amb paper. Oblidats de tots els oblits ha fet que jugadors professionals i aficionats es desplacen a d’altres clubs i que el planter estiga a punt de desaparéixer; on a hores d’ara, no arriben ni a vint els inscrits. Recorde quan el meu “agüelo Barraca” passava més hores al frontonet del Casino jugant a la pilota que a l’horta, perquè som un poble de tradició pilotaire i amb renoms importants com: el Xiquet de Quart, Paquito, Zacarías, Arcusa, Adrián o Núñez entre d’altres, i volem i lluitem perquè la pilota rode i rode per sempre més enllà del nostre poble. Pena em fa que el “Club de Pilota a Mà de Quart” s’haja de desplaçar a poblacions veïnes com Aldaia o Xirivella, i d’altres més, per poder jugar a galotxa: “Quart es mereix un carrer”. Perquè si parlem de les promeses electorals socialistes des de l’any 79 per al recolzament de la “pilota” tant al llarg del Govern Valencià del PSOE com del PP, tan sols trobem com a resposta: “venga usted mañana y hablaremos”. Sí, parlarem del temps, si fa no fa, ja que demà tot és possible amb promeses en un tros de paper i poc més per guanyar adeptes a la causa dels vots i dels somnis incomplits: tindrem un skate-parc, però continuem sense trinquet.
El 2 d’abril, a les 16:30h i al segon frontó Municipal de Quart de Poblet, que no hi té les mides reglamentàries, per tal d’homenatjar Joaquín Abietar, pare de Zacarías, un dels fundadors del club i gran promotor perquè el nostre poble siga un dels capdavanters en la modalitat de frontó, es jugaran dues partides: la primera, Zacarías i Paquito contra Arcusa I i Arcusa II i la segona, Augusto Ibáñez “Titín III” i Adrián de Quart contra Lukin i Lemay. Titín, pelotari retirat de La Rioja i una de les màximes figures del món de la pilota Basca, hi vindrà acompanyat de Lukin, campió del món de trinquet bascofrancés. Com a bons professionals s’adaptaran a les circumstàncies i de segur que sense cap de problema, però això sí, amb el record de trobar-se amb unes instal·lacions de “Cuéntame” i poc més…
Hem de ser conscients de la desaparició i deteriorament de moltes instal·lacions en moltes poblacions i que dia rere dia suposa més difícil no sols el fet de practicar-la, sinó senzillament el poder d’accedir a la cultura de la pilota. Que rode la Pilota Valenciana és cosa de tots i de totes i això no és possible si les institucions i els organismes amb capacitat de decisió no tenen una implicació directa i un mínim de sensibilització per poder recuperar el nostre esport per excel·lència: << Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament>>, (Vicent Andrés Estellés). Caminem per recuperar el nostre patrimoni: SÍ a la Pilota Valenciana.
#Fentculturafempoble
Onofre Espinós Armero, regidor de Compromís a Quart de Poblet